Conciutadans dels Països Catalans!, amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 1 d’octubre de 2017, per la participació obtinguda, amb la voluntat decidida de poder popular dempeus contra totes les adversitats: la violència irracional colonial, els dubtes i traïcions d’un moviment independentista dirigit en gran part per no independentistes, les posteriors lluites, vagues i mobilitzacions, la solidaritat creixent a la resta dels PPCC. s’ha començat a fer efectiva la creixent voluntat de sortir de la llarga nit del franquisme i del postfranquisme de la constitució de 1978. S’han posat a trontollar les bases i fonaments, de l’escarransida democràcia participativa que consagra el domini d’un capitalisme monopolista basat en la corrupció i l’explotació econòmica de la seva darrera colònia: els Països Catalans.
Durant segles els pobles no castellans vivim dominats i alienats en un estat presó de pobles, en mans d’una monarquia putrefacta, autoritària o de dictadures militars que, amb la benedicció de l’església catòlica, exerceixen el seu domini per la força, per l’embrutiment de les masses, l’heteropatriarcat, la degeneració econòmica, social i biològica. L’expansió de la corrupció econòmica i política es manté amb l’expansió de la manca de valors, la difusió des dels aparells de poder de la prostitució, el masclisme, la difusió del consum de l’alcohol i de les drogues de tot tipus. Ara s’està afavorint la ludopatia digital, en el segon estat on hi ha més despesa per cap en jocs d’atzar del món.
Ha arribat, malgrat els anarquistes de saló, immobilitzats per la por a l’aparició de nous estats, però que davant l’únic estat existent callen. Un estat, que cada dia ens trepitja, ens humilia com ciutadans i treballadors. Però també davant dels revolucionaris comuns, quants ens en manquen de singulars! Incapaços de veure el potencial revolucionari de l’independentisme, que ja ha desmantellat partits, qüestiona la transacció de la criminal transició i posa en perill la mateixa monarquia. Ells continuen parlant de beques menjador i d’altres foteses, mentre continuen esperant l’àngel de la revolució que ha d’arribar a toc de federals trompetes!
Els CADRC donem validesa als resultats del referèndum del 1O, també donem suport a la tardana declaració d’Independència del Principat, que no es va ni intentar implantar pel govern.
Volem en canvi denunciar la covarda, inútil gestió de la direcció independentista, poblada d’autonomistes i d’unionistes, que se senten còmodes en la gestió d’una regió espanyola, seguint el model de poujadisme del corrupte Jordi Pujol.
Cridem a enfortir els rengles de l’anarquisme independentista. Ja en tenim prou de sentir faules sobre el Quixot, el Cid, o lliçons sobre obrerisme d’eterns aturats, lúmpens i jubilats. Farts de tots aquells que prefereixen dormitar en una realitat pudent, que no pas moure un dit pel canvi real.
Reivindiquem un anarquisme plataformista compromès en totes les lluites, en especial les nacionals, culturals obreres i feministes.
Cal superar l’internacionalisme que està incapacitat per superar l’esquema polític, econòmic, però també mental del fals estat nació, cal substituir-lo per l’universalisme fraternal on la humanitat i l’espècie són, han de ser el paradigma que orienti l’acció.
Ja sabem que el capitalisme es resistirà, pretén morir matant, fins i tot al cost d’acabar amb el mateix planeta. Cal lluitar doncs, sense descans, tenint en compte uns nous valors que ens guiïn vers una acció constant, cadascú d’acord amb les seves possibilitats, però sense aturar-se mai.
Germanes, germans. L’hora de la mobilització permanent ha arribat, amb aquesta lluita els presos sortiran de les presons, els exiliats podran retornar i podrem avançar en el camí de la llibertat. Prou de lamentacions, simbolismes, coreografies i somriures.
No cal demanar negociar res amb l’Estat, una veritable negociació o diàleg solament es pot donar entre iguals. En el nostre cas solament podem negociar amb España el seu reconeixement de la república catalana, fer efectiu el traspàs de poders i el repartiment d’actius i deutes.
La independència l’hem d’assolir el poble en lluita, la nostra millor arma és la desobediència generalitzada, el boicot, les vagues, el label, la censura roja, etc. Exercint a continuació el control social dels territori, mitjançant el poble treballador organitzat en milícies obreres i republicanes.
Països Catalans, octubre de 2018
anarquistesperlarepública@protonmail.com